Canvi climàtic i conflictes armats al Sahel

Dagauh Komenan, historiador especialitzat en relacions internacionals a la ULPG

El canvi climàtic s’ha convertit en un factor clau que agreuja els conflictes armats i les dinàmiques d’inseguretat a la regió del Sahel. Les variacions climàtiques extremes, com les sequeres prolongades i les inundacions sobtades, afecten greument els mitjans de vida de les poblacions locals, majoritàriament dependents de l’agricultura i la ramaderia. Aquest estrès ambiental ha contribuït directament al deteriorament de la convivència històrica entre comunitats nòmades, com els peuls (pastors), i sedentàries, principalment agricultores, en zones de transició ecològica. La competència creixent pels recursos hídrics i les terres fèrtils ha desencadenat enfrontaments recurrents. Un exemple il·lustratiu és la rebel·lió tuareg de 1990 a Mali i Níger, les arrels de la qual es remunten a la fam provocada per la gran sequera dels anys setanta, assenyalada per nombrosos estudis com a conseqüència del canvi climàtic.

A aquest context de vulnerabilitat s’hi afegeix l’expansió de grups gihadistes, que instrumentalitzen el malestar de les comunitats afectades per reclutar combatents, oferir protecció o recursos, i consolidar el seu control territorial imposant la xaria. L’ensorrament de les estructures estatals en algunes zones, juntament amb l’augment dels desplaçaments forçats, crea un terreny fèrtil per a la proliferació de violència i criminalitat. Així, el canvi climàtic no només representa una amenaça ecològica, sinó també un multiplicador de riscos polítics i socials, reconfigurant les causes, actors i dinàmiques dels conflictes al Sahel. Comprendre aquesta interacció és crucial per dissenyar respostes sostenibles i sensibles al clima en la governança regional.