Multinacionals i degradació ambiental en l’origen del desplaçament forçat a l’Àfrica.

Jaume Portell Caño. Periodista especialitzat en economia i relacions internacionals, amb especial atenció al continent africà i les pràctiques neocolonials

El Senegal i Gàmbia són dos països situats a la costa de l’Àfrica Occidental. El peix és, als dos territoris, la principal font de proteïnes, però des de fa uns anys s’ha convertit en una font de conflictes. La sobrepesca d’embarcacions estrangeres, procedents de la Xina, Espanya o França, han generat una escassetat que s’ha traduït en augments de preu considerables. El peix, font d’estabilitat i feina, és ara una de les principals preocupacions de la població dels dos països. Res simbolitza millor la situació actual que les pirogues: les embarcacions de pesca, que fins fa unes dècades eren un símbol de feina dura però amb un retorn digne, són ara un vehicle per marxar cap a Europa. Seguint el fil del peix podem entendre d’on venen i cap a on van els dos països. La lluita pel menjar és, també, un reflex fidel del lloc que el continent africà ocupa el món: una font de matèries primeres sense processar, amb cada cop menys possibilitats de donar respostes a una població que veu com el canvi climàtic agreuja els seus problemes habituals.